el respirar de los dias

De la lectura del libro de Josep Maria Esquirol

“El respirar dels dies”, 2009

Con el permiso de Josep Maria comparto una serie de citas o comentarios inducidos que me han atrapado y me han hecho más consciente del ritmo circadiario que por suerte nos resitua a pesar de nuestras conductas cada dia más aceleradas y menos respetuosas con el tiempo del que disponemos.

Con el máximo respeto, y no sin cierto miedo a desviar su idea, un día me atreví a comentar con Josep Maria Esquirol que su libro me parecía que era complemento recíproco con la magnífica película “El sol del membrillo” de Víctor Erice. En la genial obra el director y el gran Antonio López pintando,conversando y peleándose con la vida creo que ponen imagen y sonido a mucho de lo que a mí me ha provocado tanto en el libro como en la película. He de decir que Josep Maria, siempre amable, aceptó con agrado la referencia.

Notes a:

Esquirol, Josep Maria “El respirar dels dies”, editorial Paidós

(no tot són cites literals)

Introducció
Un dels tòpics més actuals: massa pressa i poca serenitat.
.., fem experiència d’un temps lent.
… per pensar primer t’has de parar.
… l’escassetat de temps lent i l’hegemonia de la velocitat són al darrera de l’estrès, depressió o hiperactivitat?
Però la salut no només està a la serenor,.. viure es moure’s.
Els bons ritmes, com la bona música, ens reconforten.
I. El temps dels ritmes (o la salut basal)
EL RITME CIRCADIARI
EL DIA I LA MESURA DEL TEMPS
EL RITME DE LES ESTACIONS
EL RITME DE LA VIDA
DESAJUSTAMENTS I TERÀPIES
p.26 En situacions de feblesa o inestabilitat és millor estar en un lloc on es pugui percebre el ritme circadiari (nit-dia i progressió del dia). Més horts i menys terapeutes.
LA RESPIRACIÓ, JO I EL MÓN
II. El temps que passa (desgast i trànsit)
ENVELLIR
EL DÉU CRONOS I L’ENTROPIA
RESISTÈNCIES: OBRES, PARAULES I MEMÒRIA
DETURAR-SE?
III. El temps que no torna (o l’abisme de la irreversibilitat)
“PER SEMPRE” I “MAI MÉS”
p.50 La reversibilitat és una característica de l’espai, però no del temps.
ACCIÓ I REMORDIMENT
p.55 Fer  les coses bé i quan encara hi som a temps; actuar abans que no sigui massa tard.
PERDÓ I VENJANÇA
UNICITAT TEMPORAL I TESTIMONIATGE
p.59 En un món cada volta més impersonal, el testimoniatge ens refà la consciència de la unicitat i de la irreversibilitat de la vida… , el testimoni… ofereix l’estrany i, ensems, obre l’horitzó. Twitter??
COM CURA, EL TEMPS?
p.61 El temps cura perquè és una font contínua de novetat i, amb la vinguda del que és nou, van canviant els nostres interessos i allò que “tenim al cap”.
p.62 El temps que passa ens cura de la irreversibilitat del temps.
TEMPS I JUSTÍCIA
IV. El temps accelerat (del consum i de la informació)
Tot alló que és pressa
prest haurà passsat,
sols el que roman
es el que inicia.
Rainer Maria Rilke, Sonets a Orfeu, I, 22
“TEMPS SÓN DINERS”
p.70 Eixamplant el camp semàntic de “temps” eixamplem el de “vida”. El temps no és només un recurs, que costa diners, si el temps és més coses eixamplem el concepte de vida.
ELS RELLOTGES I ELS SEGONS
p.74el moviment que regeix ja no és el del Sol, sinó el de la informació. …que fa que la gent percebi la rapidesa de l’ambient i de la seva pròpia quotidianitat.
CONNEXIONS I FLUXOS
p.75 Idea de flux: de gent, de capital, d’energia, d’informació. La vida l’anem percebent cada vegada menys com una certa resistència davant del canvi, i més com una expressió del flux.
p.76 El flux substitueix el flux. La informació se substitueix per nova informació. Fluidament, ininterrompudament, circularment: vells adverbis del viure que avui s’estan actualitzant.
L’ATAPEÏMENT O LA MANCA DE TEMPS
p.77 … el problema és el propi estil de vida. En relació a “La Biblioteca de Babel” de Borges, el context tecnològic condueix a un estil de vida estressat.
FLUIDAMENT, EVANESCENTMENT
LA “CIRCULACIÓ” DE LA INFORMACIÓ I L’”ESTAR AL DIA”
p.80La informació és un flux en un circuit, la interrupciómarca la diferència.
p.81 Avui ser normal és estar informat, “estar al dia”, i així s’esquiva ser un mateix. La llibertat no es “estar al dia” sinó “veure el dia”.
CIRCULARITAT DEL CONSUM
p.82 S’entén per consumisme a l’excés de consum. I aquest porta a dos problemes: la sostenibilitat (com lliga l’excés amb la finitud?) i l’empobriment d la vida per l’anul·lació de dimensions diferents a la del consum.
DE SENTIT COMÚ
p.86El temps que es perd és, de fet, un temps que es guanya, … és menester perdre temps per retrobar el temps perdut.
V. El temps que es dóna (i la saviesa de la lentitud)
DONAR TEMPS
p.89 Les persones que no tenen temps per res no tenen temps pels altres. La gent que no té tems desprenen i transmeten intranquil·litat, pressa, incomoditat. Només qui en dóna (temps), en té.
DEIXAR TEMPS
p.91 Deixar temps és deixar viure.
SERENITAT I LENTITUD
VIRTUTS DE LA LENTITUD
p.95 La vida, que ens va portant el contacte i la relació amb el particular, és just la font de la experiència. Per fer bé les coses cal temps.
LA BELLESA I LA CONSCIÈNCIA MORAL
p.99 Las manca de temps porta a la indiferència i aquesta a l’empobriment moral. El contrari de ser indiferent és prestar atenció.
VI. El temps oportú (el carpe diem i l’atenció)
FUGACITAT DE LA VIDA
EL PRESENT QUE S’ESTIRA
p.108 Concentrar-se en l’acció present… és allò que millor la vincula al passat i al futur.
EL FOCUS DE L’ATENCIÓ
p.111 Viure no és anar d’un lloc a un altre. Viure és atendre i concentrar-se en quelcom que, si convé, ja s’estirarà cap a l’ahir o cap el demà.
DEL PRESENT AL MOMENT
p.113 Viure el present no és córrer darrere el temps que passa, sinó atendre l’oportunitat que es presenta. Posar-se en les coses i les situacions, per viure-les.
EL TEMPS QUE FA
MOMENTS, ESTACIONS, DIFERÈNCIES
LA PORTA DE L’OPORTUNITAT
TAMBÉ EL PRESENT DEL CANSAMENT I LA DISTRACCIÓ
VII. El temps que en s queda (o la meditació sobre la mort)
p.126 La consciència de la finitud porta a l’acció. És quan hi ha previsions a curt i a mig termini que salta l’alarma i es comença a estar disposat a fer alguna cosa.
CONSCIÈNCIA DE LA MORT
LA “RARESA” DE LA CONSCIÈNCIA
EL VALOR FORMATIU DE LA MORT
p.138 “No cal córrer. No cal brillar. No cal ser ningú més que un mateix”, diu Virginia Wolf a Una cambra pròpia.
VIII. El temps d’espera (sentit i promesa)
ESPERA, ESPERANÇA, DESESPERACIÓ
p.141 L’esperança en les petites coses, o en les que no són tan petites, és com l’energia de la vida. Apreciar allò que és quotidià, viure-ho i esperar-ho conscientment, diu molt sobre saber viure la vida.
 p.141 Fem de l’avenir un per venir: això és el que significa tenir futur.
LES VIRTUTS DE LA PACIÈNCIA
p.143 La paciència es caracteritza per la capacitat de patir, de suportar i de continuar esperant. La capacitat d’”esperar malgrat tot”.
 p.144 L’esperança és subversiva. Prendre consciència que les coses poden ser d’una altra manera: vet aquí el primer i més important pas cap a la seva transformació.  “La paciència és la mare de la ciència”
ESPERANÇA, SENTIT, SALVACIÓ
PROMETRE
p.154 El poder de prometre és un dels fonaments de la societat civil i de la vida col·lectiva en general.
p.154 La confiança és filla de la promesa. La confiança en algú és, sens dubte, el millor suport per viure.
 p.156 Un present sense promesa, sense paraula, és un present sense presència.
IX. El temps paradoxal (i el pas repetitiu de la quotidianitat)
RESITÈNCIES I LLIURAMENTS
p.158 Fer-se més aquàtic és una resistència que consisteix en no oposar resistència, en funció de cada situació compaginar resistència activa i lliurament.
EL CERCLE I LA LÍNIA
p.160L’atenció dels ritmes ens deixa mantenir tant la circularitat dels ritmes com la linealitat del pas.
 p.161 La línia i el cercle: esquemes emblemàtics de la representació del temps.
REPETICIÓ ARQUETÍPICA
p.162 La circularitat es conjuga més aviat amb allò que és regular i estable, la linealitat ho fa amb el mudable i el nou.
 p.164 Repetició i retorn… possibiliten la novetat i el canvi. La repetició està circumscrita al dia a dia de la quotidianitat.
REPETICIÓ I RITMES QUOTIDIANS
p.165 La repetició quotidiana se l’anomena hàbit. El resultat de la repetició és quelcom que esdevé propi. La repetició dona lloc a l’habitable; d’aquí la proximitat entre hàbit i habitació.
p.167 Beneficis dels ritmes quotidians: previsió, encomanament, confiança.
p.168 Cal distingir a bona repetició quotidiana de la circularitat consumista; l’una t’aguanta i et reforça, l’altra et dilueix.
L’ANAR FENT I EL VESSAMENT
p.170 L’anar fentdel dia a dia és una manera de parlar del pas del temps a través de la repetició quotidiana; i té quelcom de rítmic i també d’aquàtic.
p.171 El temps de la repetició s’acostaria al temps de la pregària.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

fidelvza en twitter

A %d blogueros les gusta esto: